temper

Català

Verb

temper

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de temperar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tem·per (2)
• Anagrames: permet, reptem, tempre, trempe, trepem

Anglès

• Pronúncia: /ˈtɛmpɚ/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

temper ‎(plural tempers)

1. humor
2. (metall) tremp
3. (ceràmica) desgreixant, desengreixant

Sinònims

• filler

Verb

temper ‎(3a persona singular present tempers, gerundi tempering, passat i participi tempered)

1. temperar
2. (metall) trempar

Vegeu també

• temper. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].