timeo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɪ.mɛ.oː/
• Etimologia: De la mateixa arrel que va donar en sànscrit तम् ‎(tam, «sobtar») i तम् ‎(tam, «quedar-se sense alè»); que va generar en grec antic el concepte de «observar amb respecte i temor», en τῑμή ‎(tīmḗ, «honorar»); en llatí també està relacionada amb els termes temetum ‎(«vi pur») i temulentus ‎(«hebri»).

Verb

timeō ‎(1a present^?), timēs ‎(2a present), timēre ‎(infinitiu), timuī ‎(perfet)

1. témer, jo temo, tenir por, malfiar

   Ex.: Equo ne credite, Teucri! Quidquid id est, timeo Danaos et dona ferentes. — (traducció:«No us en fieu del cavall, troians! El que sigui. Temo els grecs i els seus regals.»)

Sinònims

• vereor, metuo, paveo

Derivats

pertimeō praetimeō subtimeō timefactus

timendus timēns timidus timor