trànsit

Potser volíeu: transit

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɾan.zit/
Etimologia: Del llatí transĭtus, de transīre ‎(«passar cap enllà»), segle XV.

trànsit m. ‎(plural trànsits)

Circulació de persones i vehicles per l'espai públic, el mar, el cel...
El trànsit de motocicletes per Barcelona. El trànsit d'avions pel cel de Londres.
Acció de passar per algun lloc, especialment la via pública.
La caiguda d'un arbre impedia el trànsit de vehicles.
El pas d'un estat a un altre.
El trànsit de la vida a la mort.
Situació d'un viatger que fa escala i que no cal que passi els controls aduaners.
Pas dels planetes inferiors entre la Terra i el Sol.
El trànsit de Venus
Condició que diuen experimentar alguns individus durant sessions d'espiritisme.