trobàreu

Potser volíeu: trobareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾuˈβa.ɾəw/, occidental /tɾoˈβa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

trobàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de trobar.

   [Vosaltres/vós] trobàreu o vau/vàreu trobar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb trobar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] trobéssiu, trobésseu, trobàsseu, trobàssiu o trobàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·bà·reu (3)
• Anagrames: barroteu, brotareu, brotàreu, obertura, obturaré, torbareu, torbàreu

Català antic

Verb

trobàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de trobar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de trobar

Variants

• [1] trobàs, trobàrets
• [2] trobàssets, trobàsseu, trobàrets