truncus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtrʊŋ.kʊs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *trenk- («pressionar, tallar»).

Nom

truncus m. ‎(genitiu truncī)

1. tronc, soca
2. (Terminologia Anatomica) tronc
3. fust (d'una columna)
4. (pejoratiu) soca, totxo

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	truncus	truncī
Vocatiu	trunce	truncī
Acusatiu	truncum	truncōs
Genitiu	truncī	truncōrum
Datiu	truncō	truncīs
Ablatiu	truncō	truncīs

Vegeu també

• truncus. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.1093