apel·lar
Catalan
editEtymology
editInherited from Old Catalan apellar, from Latin appellāre. The contemporary Latinised pronunciation (with geminate /ll/ rather than historic /ʎ/) is due to its use in predominantly legal contexts.
Pronunciation
editVerb
editapel·lar (first-person singular present apel·lo, first-person singular preterite apel·lí, past participle apel·lat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/
- (intransitive) to appeal [with a ‘to’]; to call upon
- (intransitive, figurative) to resort [with a ‘to’]
- sense apel·lar a altres recursos ― without resorting to other means
Conjugation
edit Conjugation of apel·lar (first conjugation)
Derived terms
editFurther reading
edit- “apel·lar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “apel·lar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “apel·lar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “apel·lar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.