creure

See also: creuré

Catalan

Etymology

Inherited from Latin crēdere, from Proto-Italic *krezdō, from Proto-Indo-European *ḱred dʰeh₁- (“to place one's heart, i.e. to trust, believe”), compound phrase of oblique case form of *ḱḗr (“heart”) and *dʰeh₁- (“to put, place, set”). Compare Occitan creire or créser, French croire, Spanish creer.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [ˈkɾɛw.ɾə]
• IPA^(key): (Balearic) [ˈkɾəw.ɾə]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈkɾew.ɾe]

• Audio:

  (file)

Verb

creure (first-person singular present crec, first-person singular preterite creguí, past participle cregut); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive, reflexive) to take as true

   No creguis res si no ho veus. ― Don't believe anything if you don't see it.

   No et creguis res si no ho veus. ― Don't believe anything if you don't see it.

2. (transitive) to think, to believe

   Creiem que no ella vindrà. ― We think she won't come.

3. (transitive) to believe as saying the truth

   Per què no em creus? ― Why don't you believe me?

   • 2020 December 7, Noelia Ramírez, “‘Gambito de dama’, tenim un problema (o per què les lletges de la literatura són maques a la pantalla)”, in El País‎^[1]:

     Bàsicament, creu que la protagonista és massa atractiva per creure-se-la.

     Basically, he thinks that the female protagonist is too attractive to be believable.

4. (transitive) to obey

   Ja creuen els nens el mestre? ― Do children obey the teacher?

5. to believe [with en ‘in’]

   Ella creu en l'amor. ― She believes in love.

6. (intransitive) to behave

   Ja creuen els nens a classe? ― Do children behave in the classroom?

7. (intransitive) to have faith

Conjugation

    Conjugation of creure (second conjugation, irregular, with velar infix)

infinitive			creure
gerund			creient
past participle				masculine		feminine
		singular		cregut		creguda
		plural		creguts		cregudes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	crec	creus	creu	creiem	creieu	creuen
	imperfect	creia	creies	creia	crèiem	crèieu	creien
	future	creuré	creuràs	creurà	creurem	creureu	creuran
	preterite	creguí	cregueres	cregué	creguérem	creguéreu	cregueren
	conditional	creuria	creuries	creuria	creuríem	creuríeu	creurien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	cregui	creguis	cregui	creguem	cregueu	creguin
	imperfect	cregués	creguessis	cregués	creguéssim	creguéssiu	creguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	creu	cregui	creguem	creieu	creguin
	negative (no)	—	no creguis	no cregui	no creguem	no cregueu	no creguin

Related terms

• credibilitat
• credo
• crèdul
• credulitat
• creença
• cregut
• creïble
• creient

 

Further reading

• “creure” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “creure”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “creure” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “creure” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.