desemparar

Catalan

Etymology

From des- +‎ emparar.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [də.zəm.pəˈɾa]
• IPA^(key): (Valencia) [de.zem.paˈɾaɾ]
• Homophone: desemparà
• Rhymes: -a(ɾ)

Verb

desemparar (first-person singular present desemparo, first-person singular preterite desemparí, past participle desemparat)

1. (transitive) to abandon, to desert

Conjugation

    Conjugation of desemparar (first conjugation)

infinitive			desemparar
gerund			desemparant
past participle				masculine		feminine
		singular		desemparat		desemparada
		plural		desemparats		desemparades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desemparo	desempares	desempara	desemparem	desempareu	desemparen
	imperfect	desemparava	desemparaves	desemparava	desemparàvem	desemparàveu	desemparaven
	future	desempararé	desempararàs	desempararà	desempararem	desemparareu	desempararan
	preterite	desemparí	desemparares	desemparà	desemparàrem	desemparàreu	desempararen
	conditional	desempararia	desempararies	desempararia	desempararíem	desempararíeu	desempararien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desempari	desemparis	desempari	desemparem	desempareu	desemparin
	imperfect	desemparés	desemparessis	desemparés	desemparéssim	desemparéssiu	desemparessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	desempara	desempari	desemparem	desempareu	desemparin
	negative (no)	—	no desemparis	no desempari	no desemparem	no desempareu	no desemparin

Further reading

• “desemparar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “desemparar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “desemparar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “desemparar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Anagrams

• emparrades