desfer

Catalan

Etymology

Inherited from Early Medieval Latin disfacere. Synchronically des- +‎ fer.

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [dəsˈfe]
• IPA^(key): (Valencia) [desˈfeɾ]

Verb

desfer (first-person singular present desfaig, first-person singular preterite desfiu, past participle desfet)(transitive)

1. to separate
2. to dismantle
3. to undo
4. to annul

Conjugation

    Conjugation of desfer (second conjugation, irregular)

infinitive			desfer
gerund			desfent
past participle				masculine		feminine
		singular		desfet		desfeta
		plural		desfets		desfetes
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desfaig	desfàs	desfà	desfem	desfeu	desfan
	imperfect	desfeia	desfeies	desfeia	desfèiem	desfèieu	desfeien
	future	desfaré	desfaràs	desfarà	desfarem	desfareu	desfaran
	preterite	desfiu	desferes	desfeu	desférem	desféreu	desferen
	conditional	desfaria	desfaries	desfaria	desfaríem	desfaríeu	desfarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	desfaci	desfacis	desfaci	desfem	desfeu	desfacin
	imperfect	desfés	desfessis	desfés	desféssim	desféssiu	desfessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	desfés	desfaci	desfem	desfeu	desfacin
	negative (no)	—	no desfacis	no desfaci	no desfem	no desfeu	no desfacin

Related terms

• desfet
• desfeta

 

Further reading

• “desfer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “desfer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “desfer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “desfer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.