gemegar

Catalan

Alternative forms

gemecar (Valencia)

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *gemicāre, from Latin gemere.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [ʒə.məˈɣa]
IPA^(key): (Valencia) [d͡ʒe.meˈɣaɾ]
Rhymes: -a(ɾ)

Verb

gemegar (first-person singular present gemego, first-person singular preterite gemeguí, past participle gemegat); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /e/

(intransitive) to moan, groan
(intransitive) to howl, wail

Conjugation

Conjugation of gemegar (first conjugation, g-gu alternation)

person		singular			plural
infinitive			gemegar
gerund			gemegant
past participle				masculine		feminine
		singular		gemegat		gemegada
		plural		gemegats		gemegades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	gemego	gemegues	gemega	gemeguem	gemegueu	gemeguen
	imperfect	gemegava	gemegaves	gemegava	gemegàvem	gemegàveu	gemegaven
	future	gemegaré	gemegaràs	gemegarà	gemegarem	gemegareu	gemegaran
	preterite	gemeguí	gemegares	gemegà	gemegàrem	gemegàreu	gemegaren
	conditional	gemegaria	gemegaries	gemegaria	gemegaríem	gemegaríeu	gemegarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	gemegui	gemeguis	gemegui	gemeguem	gemegueu	gemeguin
	imperfect	gemegués	gemeguessis	gemegués	gemeguéssim	gemeguéssiu	gemeguessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	gemega	gemegui	gemeguem	gemegueu	gemeguin
	negative (no)	—	no gemeguis	no gemegui	no gemeguem	no gemegueu	no gemeguin

Derived terms

Related terms

gemir

“gemegar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“gemegar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
“gemegar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“gemegar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.