Katalan atsotitzak

Jatorrizko testua, katalanez:

Dites (o refranys) catalanes: Atsotitz katalanak

• Amor d'amo aigua en cistella.

Jabearen maitasuna, ura otzaran.

• A boca tancada, no hi entra mosca.

Aho itxian ez da eulirik sartzen.

• Aire, sol i llimona, poca feina al metge dona.

Aireak, eguzkiak eta limoiak behar gutxi ematen diote osagileari.

• Any de neu, any de Déu.

Elurreko urtea, Jainkoaren urtea.

• Barcelona és bona si la bossa sona.

Bartzelona ona da sakuak zarata ateratzen badu.

• Comprar barat és comprar dues vegades.

Merke erostea bi bider erostea da.

• Com més edat, més es coneix del món la falsedat.

Adin gehiagorekin, hobeto ezagutzen da munduaren faltsukeria.

• De mica en mica s'omple la pica i de gota en gota s'omple la bóta.

Apurka apurka betetzen da konketa eta tantaz tanta upela.

• És pitjor el remei que la malaltia.

Sendabidea gaixotasuna baino txarragoa da.

• On vas diner? Allà on n'hi ha més.

Nora zoaz diru? (Diru) gehiago dagoen tokira.

• No en diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.

Ez ezazu esan garia sakuan sartuta eta ondo itxita egon arte.

• S'atrapa abans a un mentider que a un coix.

Errena baino lehenago arrapatzen da gezurtia.

• Qui la fa, la paga.

Egindakoa ordaindu behar. (Egiten duenak, ordaintzen du)

• Polit polit es va perdre, barrip-barrap es va salvar.

Garbi garbi galdu zen, barrip-barrap (=halan holan?) ondo atera zen.

• El temps és com la mula : no recula!

Denbora mandoaren antzekoa da: ez du atzerantz egiten!

• El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi.

Auzokoaren isilekoa porroibete ardoak esango dizu.

• El pa no té cames,però fa caminar.

Ogiak ez du hankarik baina ibilarazten du.

• Fan més fressa dos que cridin que cent que callin.

Zarata gehiago egiten dute oihuka dauden bik isilik dauden ehunek baino.

• El que es fa de nit surt de dia.

Gauean egindakoa egunean irteten da.

• Al caigut dona-li la mà i ell després t'ajudarà.

Eman iezaiozu eskua jausita dagoenari eta geroago berak lagunduko dizu.

• El cor no parla, però endevina.

Bihotzak ez du berba egiten, baina asmatzen du.

• De qui no et miri en parlar,no et fiis en obrar.

Berba egiterakoan begiratzen ez zaituenaz ez fidatu eginean.

• Qui té salut i llibertat és ric i no ho sap.

Osasuna eta askatasuna duena aberatsa da, ez badaki ere.

• Qui és bon superior? Qui ha estat bon inferior.

Nor da nagusi ona? Menpeko ona izandakoa.

• La salut no és coneguda fins que és perduda.

Ez da ezagutzen osasuna, bera galdu arte.

• La cultura és com el sucre; encara que n'hi hagi poc dóna dolçor.

Kultura azukrea bezalakoa da; gutxi bada ere gozatzen du.

• En caixa oberta, el just hi peca.

Kutxa ireki batean zintzoak ere bekatu egiten du

• El bon camí, mai no és llarg de seguir.

Bide ona, inoiz ez da luzea jarraitzeko.

• El dimoni fa les olles, però no sap fer les tapadores.

Deabruak lapikoak egiten ditu, baina ez daki egiten estalkiak.

• Els vicis no necessiten mestre.

Grina gaiztoek ez dute behar irakaslerik.

• Fer i desfer, és treballar pel diable.

Egitea eta desegitea, deabruarentzat behar egitea da.

• Home interessat no pot ésser honrat.

Gizon interesatua ezin da zintzo izan.

• Les sobres d'ahir, fan falta avui.

Atzoko hondarrak, gaur falta dira.

• La feina matinal tot el dia val.

Goizeko lanak egun guztirako du balio.

• La necessitat no té llei.

Beharrak ez du legerik.

• És bo saber callar, fins que és l'hora de parlar.

Ona da isilik egoten jakitea, berba egiteko ordua heldu arte.

• Quan el grill canta, no fa falta manta.

Kilkerrak abesten duenean ez dago burusiren beharrik.

• Tot home que vol mentir, gran memòria ha de tenir.

Gezurra esan nahi duenak, oroimen ona izan behar du.

• El foc de l'hivern és mig aliment.

Neguko sua elikaduraren erdia da.

• No diguis ase a ningú que no ho sigui més que tu.

Ez iezaiozu esan asto zu baino astoagoa ez den inori.

• No és més ric el que més té, però si el que menys necessita.

Ez da aberatsa gehien duena, gutxien behar duena baino.

• Una mà renta l'altra i dues la cara.

Esku batek bestea garbitzen du eta biek aurpegia.

• La feina de matalafer fer i desfer.

Lastairagilearen beharra egitea eta desegitea.

• Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.

Hautsik nahi ez duena ez dadila joan larrainera.