Pere Calders

Pere Calders
	;
Biografía
Nacemento	29 de setembro de 1912 ; Barcelona, España
Morte	21 de xullo de 1994 (81 anos); Barcelona, España
Educación	Escola Superior de Belas Artes de San Jordi de Barcelona
Actividade
Ocupación	escritor, xornalista, debuxante
Partido político	Partit Socialista Unificat de Catalunya
Obra
	Obras destacables (1955) Cròniques de la veritat oculta (pt) ;
Familia
Fillos	Tessa Calders
Pais	Vicenç Caldés i Arús e Teresa Rusiñol i Roviralta
Parentes	Avel·lí Artís-Gener, cuñado; Avel·lí Artís i Balaguer, sogro
Premios
	(1992) Doutor honoris causa pola Universidade Autónoma de Barcelona; (1987) Premio Cidade de Barcelona, premiado polo traballo Q17715189 ; (1986) Premii Joan Crexells de narrativa, premiado polo traballo Q17715189 ; (1982) Creu de Sant Jordi; (1979) Premio Lletra d'Or, premiado polo traballo Invasió subtil i altres contes (pt) ; (1979) Premio Crítica Serra d'Or de Literatura e Ensaio; (1963) Prêmio Sant Jordi de romance (pt) , premiado polo traballo Q20103035 ; (1954) Premio Mercè Rodoreda de contos e narracións, premiado polo traballo Cròniques de la veritat oculta (pt) ;
Descrito pola fonte	Obálky knih,

Pere Calders i Rossinyol, nado en Barcelona o 29 de setembro de 1912 e finado o 21 de xullo de 1994,^[1] foi un escritor e debuxante catalán, coñecido pola súa faceta de contista,^[2] que recibiu, entre outros galardóns, a Creu de Sant Jordi de 1982 e o Premio de Honra das Letras Catalás de 1986.^[3] Alén de contos, Calders tamén escribiu diversas novelas e artigos xornalísticos nalgunhas das publicacións máis importantes de Cataluña.^[4] Os seus escritos destacaban por ser irónicos e por veces fantasiosos.^[5] Como debuxante, chegou a dirixir L'Esquella de la Torratxa, a carón do seu amigo Tísner.^[6]

Obra

Coleccións de contos

El primer arlequí. Barcelona: Quaderns Literaris, 1936.
Unitats de xoc. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938.
Memòries especials. 1942.
La ratlla i el desig. Mèxic. 1947.
Cròniques de la veritat oculta. Barcelona: Selecta, 1955. Publicado en galego como Crónicas da verdade oculta na colección literaria Xabarín.
Gent de l'alta vall. Barcelona: Albertí, 1957.
Demà a les tres de la matinada. Barcelona: Albertí, 1959.
Invasió subtil i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1978.
Antaviana, amb Dagoll Dagom. Barcelona: Edicions 62, 1979.
Tot s'aprofita. Barcelona: Prometeo, 1981.
Raspall. Barcelona: Hymsa, 1981.
El sabeu, aquell?. Barcelona: Casals, 1991
De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé. Barcelona: Laia, 1984.
Els nens voladors. Barcelona: Argos-Vergara, 1984.
Tres per cinc, quinze. Barcelona: La Gaia Ciència, 1984.
La cabra i altres narracions. Barcelona: Miquel Arimany, 1984.
El desordre públic. Barcelona: Empúries, 1985.
Un estrany al jardí. Barcelona: La Magrana, 1985.
El barret fort i altres inèdits. Barcelona: Edicions 62, 1987.
Dibuixos de guerra. Kalders i Tísner. Barcelona: La Campana, 1991.
L'honor a la deriva. Barcelona: Cercle de Lectors, 1993.
Mesures, alarmes i prodigis. Barcelona: Edicions 62, 1994.
La lluna a casa i altres contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
Tots els contes. Barcelona: Labutxaca, 2008.

Novelas

La glòria del doctor Larén. Barcelona: Quaderns Literaris, 1936.
Gaeli i l'home Déu (1937). Barcelona: Edicions 62, 1986
L'ombra de l'atzavara. Barcelona: Selecta-Catalònia, 1964 (premi Sant Jordi, 1963).
Ronda naval sota la boira. Barcelona: Selecta, 1966.
Aquí descansa Nevares. Madrid: Alfaguara, 1967
La ciutat cansada (inacabada). Barcelona: Edicions 62, 2008.
L'amor de Joan (inacabada). Barcelona: Revista Els Marges, 2008.
Sense anar tan lluny (inacabada). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.
La marxa cap al mar (inacabada). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.

Teatro

Taula rodona (inacabada) Argentona: Voliana, 2015. (O libro inclúe La joia de ser catalans, de Víctor Alexandre, que se fusiona coa obra de Calders)

Debuxos

Kalders i Tísner. Dibuixos de guerra, recollidos por Lluís Solà i Dachs, Barcelona: La Campana, 1991.

Notas

↑ "Pere Calders i Rossinyol". L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bath (1987): p.147
↑ Escriptors.cat (ed.). "Obra - Premis". Consultado o 12 de novembro de 2012.
↑ UAB (ed.). "EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA - Pere Calders". Consultado o 14 de novembro de 2012.
↑ Piquer Vidal, Agustí (2004). "Pere Calders, tocant de peus al cel" (pdf). L'aiguadolç. Consultado o 12 de novembro de 2012.
↑ Generalitat de Catalunya (ed.). "Avel·lí Artís-Gener (Tísner)". Consultado o 4 de novembro de 2012.

Véxase tamén

Bibliografía

Bath, Amanda. Pere Calders: ideari i ficció. Barcelona: Edicions 62, 1987. ISBN 84-297-2551-2.

Outros artigos

Crónicas da verdade oculta

[GEC-1] "Pere Calders i Rossinyol". L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bath (1987): p.147

[Premis-3] Escriptors.cat (ed.). "Obra - Premis". Consultado o 12 de novembro de 2012.

[4] UAB (ed.). "EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA - Pere Calders". Consultado o 14 de novembro de 2012.

[fantasia-5] Piquer Vidal, Agustí (2004). "Pere Calders, tocant de peus al cel" (pdf). L'aiguadolç. Consultado o 12 de novembro de 2012.

[Esquella-6] Generalitat de Catalunya (ed.). "Avel·lí Artís-Gener (Tísner)". Consultado o 4 de novembro de 2012.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Biografía

Nacemento	29 de setembro de 1912 Barcelona, España
Morte	21 de xullo de 1994 (81 anos) Barcelona, España
Educación	Escola Superior de Belas Artes de San Jordi de Barcelona
Actividade
Ocupación	escritor, xornalista, debuxante
Partido político	Partit Socialista Unificat de Catalunya
Obra
Obras destacables (1955) Cròniques de la veritat oculta ^(pt)
Familia
Fillos	Tessa Calders
Pais	Vicenç Caldés i Arús e Teresa Rusiñol i Roviralta
Parentes	Avel·lí Artís-Gener, cuñado Avel·lí Artís i Balaguer, sogro
Premios
(1992) Doutor honoris causa pola Universidade Autónoma de Barcelona (1987) Premio Cidade de Barcelona, premiado polo traballo Q17715189 (1986) Premii Joan Crexells de narrativa, premiado polo traballo Q17715189 (1982) Creu de Sant Jordi (1979) Premio Lletra d'Or, premiado polo traballo Invasió subtil i altres contes ^(pt) (1979) Premio Crítica Serra d'Or de Literatura e Ensaio (1963) Prêmio Sant Jordi de romance ^(pt) , premiado polo traballo Q20103035 (1954) Premio Mercè Rodoreda de contos e narracións, premiado polo traballo Cròniques de la veritat oculta ^(pt)

Descrito pola fonte	Obálky knih,