Francesco Hayez

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

El Francesco Hayez (Venessia, 10 febràr 1791 – Milàn, 26 nuembor 1882) l'è stai un pitùr d'urigin venessiana^[1], cunsideràd cume el massim espunént dal rumanticìsm storich italiàn.

Biugrafìa

El Francèsch l’è nassüd ind una familia d’urigin pupulàr. El pador Giuàn l'era de urigin francés; la mador Chiara Torcella l’era de Müràn.

El picul Francèsch l’era ültim de cinch fiöi, cressüd da la surela d'la mador che l'eva spusàd Giovanni Binasco, armadü e mercànt d'art, prupietàri de 'na buna culessión de quador.

Bele da picinìn el mustreva bune qualità de diségn e par quést el ziu l’ha indirissàd a un restauradù par imparà el mesté.

Dopu l’è diventàd garsón dal pitùr Francesco Magiotto cun el quàl l’è stai par tri an. L’ha fai el prim curs de nüd ind el 1803 e ind el 1806 l’ha inissiàd a frequentà i curs de pitüra d'la Növa Academia de Bele Art indùe el gh’eva cume prufessùr Teodoro Matteini.

Ind el 1809 l’ha vinsüd un cuncùrs de l'Academia de Venessia^[2] par andà ind un curs a l'Academia de San Lüca a Ruma. A Ruma l’è stai guidàd dal Canova che’l gh’ha fai da prutetùr ind i an rumàn.

Ind el 1814 l’ha lassàd Ruma dopu un'agressión par fat de cör, e’l s’è trasferìd a Nàpuli indùe gh’è stai cumissiunàd da Gioacchino Murat el quador Ülìss a la curt de Alcinoo.

Ind el 1822 l’è stai ciamàd a insegnà a l'Academia de Bele Art de Brera, cume 'iüt de Luigi Sabatelli. L’è stai prufessùr a l'academia cume giünt fin al 1850, quand, ala mort de Sabatelli n’ha ciapàd la cadrega che l’ha tegnüd fin al 1879^[3]. L’è mort a Milàn el 21 disembor 1882 a l'età de 91 an.

Òpere

El bas (1859)

La sò migliùr prudussión artìstega la cunsìst ind una culessión de ritràt che l'ha fai ai om e a le done püssè famùs d'i sò temp: Gioacchino Rossini, Ugo Foscolo, Alessandro Manzoni, Antonio Rosmini, Massimo d'Azeglio, Cavour, ecc^[4].

Un elénch cumplét d’le so òpere l'è miga facil parchè el pitùr el firmeva e’l dateva miga i so quador. De solit la data indicada ind i libor l'è miga quela de prudüssión, ma l'è quela de dunassión. Ancasì el Francèsch l’era solit de pitürà püssè d’una volta i stess sugèt cun pìcule mudìfiche o anca sensa variassión.

L'è quest el casu de El Bas, la sò òpera püssè famusa, che l'è staia pitürada in quator versión.

La prima, cumpletada ind el 1859, l'è cunservada a Milàn ind la Pinacuteca de Brera, menter la variànt triculùr che l'è stata realisada ind el 1861 per la familia Mylius, in bianch, russ e verd in ucasión de l'ünità d'Italia, l'è staia vendüda a l'asta da Sotheby's a Lundra, el 12 nuembor dal 2008.

Crìtica

La sò art l’è basada sü bune capacità de disegnadù. La magiùr crìtica che la vegn faia ai sò mesté, l’è che i en fred e artificiùs. Par quest el so rumanticìsm l'è sempor stai cunsideràd furmàl e miga sustansiàl.

Galerìa

Ritràt de familia (1807)
Müsé Luigi Bailo, Trevìs
Aristotel (1811)
Galerìa de l'Academia, Venessia
Ülìss a la curt de Alcinoo (1813-1815)
Galerìa Nassiunàl de Capodimonte, Nàpuli
Rinàld e Armida (1814)
Galerìa de l'Academia, Venessia
Ritràt de Giuseppe Roberti (1819)
Müsé Civich, Bassàn
I vespor siciliàn, Scena 1 (1821-1822)
Culessión privada, Milàn
Ritràt d'la familia Stampa de Sunsì (1821-1822)
Pinacuteca de Brera, Milàn
Ritràt de Antonietta Vitali Sola (1823)
Culessión privada, Milàn
L'ültim bas de Rumeo e Giülieta (1823)
Vila Carlotta, Tremèss
La Madalena penitént. (1825)
Cìvica Galerìa d'Art Muderna, Milàn
Ritràt de Carolina Zucchi (1825)
Müsé Civich d'Art Antiga de Türìn
Ritràt dal Cunt Ninni (1825)
Culessión privada, Trevìs
Venere ch'la schersa cun dù culumbe (Ritràt d'la balerina Carlotta Chabert) (1830)
Müsé d'Art Muderna e Cuntempuranea de Trent e Ruverét, Trent
Ritràt de Don Giulio Vigoni da picinìn (1830)
Culessión privada, Milàn
Ritràt de Pompeo Marchesi (1830)
Cìvica Galerìa d'Art Muderna, Milàn
El bagn d'le Ninfe (1831)
Culessión privada, Lügàn
I profugh de Parga (1831)
Pinacuteca Tosio Martinengo, Bressa
Bagnànt (1832)
Culessión privada, Pavìa
Ritràt de Cristina de Belgiuiùs Trivülsi (1832)
Culessión privada, Firénss
Betsabea al bagn (1834)
Culessión privada, Lügàn
Ruth (1835)
Culessión Cumünàl d'Art Antiga, Bulogna
L'asedi de Gerüsalèm (1838-1850)
Palass Reàl, Türìn
Udalisca sdraiada (1839)
Culessión privada, Milàn
La scarcerassión de Vettor Pisani. (1840)
Vila Carlotta, Tremèss
Ritràt d'la Princesa de Sant'Antim (1840-1844)
Müsé de San Martìn, Nàpuli
Ritràt de l'imperadù d'Austria Ferdinando I d'Asburgo. (1840)
Müsé dal Rissurgimént, Milàn
Ritràt de Alessandro Manzoni (1841)
Pinacuteca de Brera, Milàn
I dü Foscari (1842)
Galerìa d'Art Muderna, Firénss
Pensè Malinconich (1842)
Culessión privada, Milàn
Ritràt de Felicina Caglio Perego de Cremnàgh (1842)
Culessión privada, Milàn
Sansón e'l León (1842)
Galerìa d'Art Muderna, Firénss
Encunter tra Esaù e Giacòb (1844)
Pinacuteca Tosio Martinengo, Bressa
I vespror siciliàn, Scena 3 (1846)
Galerìa Nassiunàl d'Art Muderna, Ruma
Ritràt de Teresa Manzoni Stampa Borri (1847-1848)
Pinacuteca Tosio Martinengo, Bressa
Ritràt de Antonietta Tarsis Basilico (1851)
Culessión privada, Ruma
Ritràt de Matilde Juva-Branca (1851)
Cìvica Galerìa d'Art Muderna, Milàn
Gentildona Venessiana (c. 1852)
Culessión privada, Milàn
Done Venessiane (1853)
Vila Carlotta, Tremèss
Ritràt d'la Cuntesina Antonietta Negroni Prati Morosini (1858)
Cìvica Galerìa d'Art Muderna, Milàn
Dopu el bagn (1859)
Pinacuteca de Brera, Milàn
Nüd (c. 1859)
Pinacuteca de Brera, Milàn
Ritràt dal Cunt Baglioni (c. 1860)
Culessión privada, Trevìs
Ritràt de Massimo d'Azeglio (1860)
Pinacuteca de Brera, Milàn
Autoitràt (1878)
Galerìa d'Art Muderna, Venessia
Ritràt de Camillo Benso Cunt de Cavour (1864)
Pinacuteca de Brera, Milàn
La preferida de l'harem (1866)
Culessión privada, Milàn
Nüd cun libor (1866)
Vila Carlotta, Tremèss
La ciuciara
I ültim mumént dal düs Marin Faliero (1867)
Pinacuteca de Brera, Milàn
La distrüssión dal Tempi de Gerüsalèm. (1867)
Galerìa d'Art Muderna, Venessia
Odalisca (1867)
Pinacuteca de Brera, Milàn
Ritràt de Gioacchino Rossini (1870)
Pinacuteca de Brera, Milàn
Ritràt d'la Cuntessa Antonietta Negroni Prati Morosini, Casati Ovale (1872)
Cìvica Galerìa d'Art Muderna, Milàn
Un vas de fiùr sü la finestra de un harem (1881)
Pinacuteca de Brera, Milàn

Riferimént

[1] Francesco Pirovano, Milano, nuovamente descritta

[2] Atti della reale Accademia e del r. Istituto di belle arti in Venezia

[3] Biblioteca italiana, ossia giornale di letteratura, scienze ed arti

[4] Lorenzo Pareto, Camillo Pallavicino e Massimiliano Spinola, Descrizione di Genova e del Genovesato...

[1]

[2]

[3]

[4]