Clima tropical

(Redirigit dempuèi Clima tropicau)

Lo clima tropical es un tipe de clima present entre los tropics, fins a 14 gras de latitud nòrd e sud.

mapa dels climas mondials

Dins lo sistèma de classificacion dels climas definís per Köppen, un clima tropical es un climat non arid que la temperatura mejana mesadièra baissa pas en dejòs de 18 °C (64,4°F) tot lo long de l'an. Pasmens, la nocion de transversalitat dels climas arids, units dins un grop comun, se discuta, e es possible considerar coma valida la nocion de climas arids tropicals (coma aqueles que concernisson lo sud de Sahara e de la peninsula Aràbia, per exemple, o mai una bona partida del nòrd d'Austràlia), que son plan diferents dels climas arids temperats o fregs (desèrt de Gòbi, eca).

Segon Koppen, doncas es la pluviositat que definís sustot las sasons. Existís una sason seca (temperaturas baissas, precipitacions gaireben nulas) e una sason umida (nautas temperaturas, plan fòrta precipitacions), la sason seca passant a l'entorn del solstici d'ivèrn, quand las temperaturas son generalament mai frescas, e la sason umida a l'entorn del solstici d'estiu, pendent los meses mai cauds. Mas aquò es encara aproximatiu: e mai que rars, de climas tropicals amb secada estivala e pluèjas ivernalas existisson de segur: fàcia èst de l'illa d'Hawaii, Illas Canàrias (San Andrés y Sauces, amb 600 mm per an centrats en ivern e una temperatura mejana del mes mai freg de 18,6 °C), centre nòrd de Vietnam, de regions de Brasil, eca. D'autras regions an un regime de pluèjas intermediàrias, amb secada de febrier fins a julhet (dins l'emisfèri nòrd, d'agost fins a genièr dins l'emisfèri sud), las pluèjas començan doncas gaireben tard (comparat al clima tropical tipic de monson) e se perlongant pendent la tardor, fins al començament d'ivèrn (Nomea, Lagunillas e de puntas sud de la peninsula de Bassa Califòrnia, Trincomalee, eca.). Fin finala, existís jols tropics, mas a mai de 10-15° de latitud, de territòris clarament tropicals (perque l'amplitud termica e la latitud son tròp nautas per que se los considèra coma eqüatorials) mas qu'an de precipitacions (abondantas, moderadas, o flacas, sens èsser tròp limitadas per intrar dins l'encastre de l'ariditat) espandidas de biais mai o mens omogenèu.

Fòra d'aquelas particularitats, dins l'encastre general, lo maxim pluviometric es ligat a la preséncia de la (zona de convergéncia intertropicala). Lo regim tropical classic compta alara qu'un maxim, que se plaça al solstici d'estiu, atal las pluèjas d'estiu o d'automna refrescan l'atmosfèra e baissan los mejans termics (es l'ivernada). La sason umida es mas o mens longa, segon la distança al respècte de l'eqüator. Se distriar:

Clima subtropical

modificar

S'assicia sovent de biais abusiu los climas tropicals e subtropicals. Lo tèrme subtropical fa referéncia a las latituds mai nautas, amb de climas cauds l'estiu mas amb una vertadièra sason freja l'ivern, quitament se las temperaturas demoran gaireben doças. Es lo cas del clima mediterranèu o mai tipicament del clima subtropical umid (Sud-Èst dels EUA, Brisbane en Austràlia, Durban en Sudafrica, eca).

Per destiar plan los climas tropicals dels climas eqüatorials, cal se remembrar qu'aqueles darrièrs an pas de sason seca digne d'esser nomenada atal, mas de condicions gaireben totemps umids. E mai, i a gaireben cap d'amplitud termica tocant lors temperaturas mejanas anadièras, nimai d'escarts dins la durada del jorn, eca. Cossí es indicat en dessús, las regions mai pròches de l'eqüator son de clima eqüatorial.

Plantas tropicalas

modificar

Las plantas tropicalas son las plantas que l'abitat d'origina se trapan jols tropics. Mas aquí tanben, emplegan sovent lo tèrme tropical per designar un luòc ont fa caud e umid tot l'an e que, de mai, dispausa d'una vegetacion abondosa, çò que fa sovent referéncia a las zonas eqüatorialas. Se de selvas tropicalas, subretot suls releus ont trucan o se forman de nívols en tota sason, correspondon atal a aquela descripcion, la majoritat de cobèrts tropicals tipics altèrnan eles una sason seca, pendent que la màger partida dels arbres perdon lors fuèlhas e las matas se secan, seguit d'una sason umida, ont tot torna verd. E mai, existisson de luòcs que, alara que situats jols tropics, semblan èsser tot levat tropicals (coma per exemple la flora de montanha del Kilimanjaro o de Mauna Kea).

  NODES