Diwan
Diwan ("grelh" en breton) es un grop d'escòlas associativas, laïcas, gratuïtas e dobèrtas a totes, creadas en 1977, que fan son ensenhament amb un sistèma d'immersion lingüistica en breton.
Las escòlas Diwan forman, amassa amb la Calandreta, la Bressola, las Seaska e las escòlas ABCM-Zweisprachigkeit, una confederacion d'escòlas bilingas dins l'estat francés.
Origina e reconeissença
modificarEn 1977 se dobriguèron las doas primièras escòlas Diwan a Kemper e Bro Leon, amb sèt enfants, en s'inspirar de las ikastolak bascas e de las ysgolion meithrin galesas, amb l'ensenhament totalment en breton e de caire alternatiu. L'abril del 1979 ja hi havia 11 escolas amb 100 infants, i el 1980 s'obriren les primeres escoles primàries; la primera escola pública es va obrir a Saint Rivoal el 1982 i la primera catòlica a Gwened el 1990. D'aquesta manera, el 1983 Diwan dispausava de 19 escòla mairalas, de 4 escòlas primàrias, amb mai de 300 escolans. Se calculava que 21 centres de mai èran bloquejades a tota Bretanha amb d'excusas de caire administratiu e economic. En 1991 èran ja 822 escolans dins 22 escòlas.
En 1988 foguèt creat a Brest un institut trilingue de bachelierat. Puèi cap a 1983 las diwan foguèron reconegudas pel Ministeri d'Educacion francés e integradas tre 1985 dins lo sistèma educatiu public, e a l'encòp recebèron qualques subvencions oficialas dels organismes regionals. Pr'aquò, lo 5 de mai de 1990 los professors de Diwan faguèron una manifestacion a Roazhon perquè sonque una quarta part d'eles èra pagada pel ministèri. En julh del meteis an capitèron que els alara 51 mèstres diwan foguèssen remunerats per l'Estat francés, però no els considera foncionaris ni se pren en carga la formacion.
Organizacion
modificarCap a 1994 Diwan, dirigit en aquel temps per J.P. Couteller, dispausava dins totes cinc departaments bretons de 24 centres que tenián 175 ensenhaires e 1.100 escolans. D'aquestes centres 23 son d'escòlas mairalas e primària e sonque un es una escòla segondària (d'11 a 15 ans) a Brest. Se forman entre 7 e 8 ensenhaires cada an, e se'ls requereix la titulació oficial de magisteri e mai doas annadas de formacion en breton. Son d'escòlas laïcas e dobèrtas a totes. S'i emplega lo sistèma quebequés d'immersion lingüistica e existisson de contactes amb d'autras entitats educativas del País de Galas, del País Basc, de Quebèc e de Catalonha.
Diwan e las lengas
modificarQuand los enfants arriban als sèt ans se fa l'introduccion del francés coma lenga segonda, e als 11 apareis l'anglés coma tresena lenga e finalament quand fan 13 ans s'intègra una quatrena lenga, generalament l'(alemand o l'espanhòl). Las escòlas recebon qualques subvencions dels departaments, del Conselh Regional de Bretanha, e mai de la Comission Europèa. Se calcula que cada an lo nombre d'inscriches aumenta d'entre 15 e 16 %, e doncas en 1997 i aviá 26 centres que comptavan 752 escolans en mairala, 651 en primària, 268 en collègi e 56 en licèu, valent a dire un total de 1753 escolans.
Situacion geografica
modificarLas escòlas Diwan èran situadas dins las localitats seguentas:
- Bro Leon, a Brest (2), Porzhall, Lanniliz (2), Lesneven, Ar Releg, Kastell-Paol;
- Bro Dreger, a Lannuon, Gwengamp e Pempoull;
- Bro Kernev, a Kemper (2), a Bannaleg, Tregon;
- Bro Gwened, An Oriant e Gwened (2);
- Bro Sant Brieg, a Sant Brieg;
- Bro-Roazhon: una a Roazhon e una autra a Dinan
- Bro-Naoned: a Naoned, Sant-Nazer (Saint Nazaire) i Gwenrann (Guérande).