Gardegan e Tortirac

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Gardegan e Tortirac (Gardegan-et-Tourtirac en francés) es una comuna bordalesa[1] de Guiana, lingüisticament gascona, administrada per lo departament de Gironda e la region de la Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Gardegan e Tortirac
Gardegan-et-Tourtirac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Glèisa Sent Martin de Gardegan
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 54′ 04″ N, 0° 01′ 14″ O
Superfícia 9,58 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
107 m
90 m
12 m
Geografia politica
País  Guiana Bordalés
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèla Aquitània
Departament
33
Gironda
Arrondiment
335
Liborna
Canton
3321
Los Tuquets de Dordonha (Castilhon e Capitorlan avant 2015)
Intercom
ZZZZZZZZZ
CC deu Grand Sent Melhonés
Cònsol Patrick Bigot
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
280 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

284 ab.
Densitat 31,52 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Gardeganais, Gardeganaises (en francés)
Còde postal 33350
Còde INSEE 33181

Geografia

modificar

Perimètre del territòri

modificar

Toponimia

modificar

Gardegan

modificar

Fòrmas ancianas : cap. de Gardegano en 1342, Sanctus Martinus de Gardegan[2].
Lo nom de Gardegan demorava shens explicacion. Dauzat supausava un compausat de garda[3]. La prumèira ipotèsi seriosa es en gascon. Es format deu nom gallic d'òme Cardacanus (finala latinizada), citat per Xavier Delamarre e fornit per Joshua Whatmough, emb la derivacion neutra en -on. Lo prumèir element (aparent) Carda- se sonoriza en Garda- per influéncia deu gascon garda, o coma l'iniciala de cattu- passa a g(at), donc shens que sisca una règla, d'aquí *Gardagan. La prononciacion d'aqueth prumèir element, confondut emb lo nom comun garda, es ['gardə] segon l'usatge de la Gasconha occidentala, donc Gardegan [4].

Tortirac

modificar

Fòrma anciana : cap. Tortiraco. Tortirac ven deu nom [latin] d'òme Turturius, emb lo sufixe -acum[2].

Istòria

modificar

Entre 1806 e 1820, fusionèren las comunas de Gardegan e de Tortirac [5].

Administracion

modificar
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 (2026 Patrick Bigot   professor
? 2008 2014 Jean-Pierre Ferrer    
març de 2001 2008      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 302, totala: 293
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
236 277 294 359 377 375 386 383 361

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
346 427 450 465 409 429 397 421 430

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
472 439 439 401 409 418 397 346 352

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
290
262
217
240
295
282
301
303
304
315
2009 2010
305
316
306
317
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2019 la populacion èra de 280 abitants e la densitat èra de 29,23 ab/km².

Tortirac

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
144 138 123 - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
Cercar
2009 2010
Cercar
Cercar
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas emb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9616679v/f89.item.zoom
  2. 2,0 et 2,1 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 153
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 311
  4. Joan Pèir Sivadon, País Gascons n° 305, genèir e feurèir 2021, p. 21, precisat dens lo n° 314, novembre e decembre 2022
  5. [1]
  NODES
iOS 1
mac 1
os 6