Lo pènis (o la verga) es un organ extèrne de l'aparelh reproductor masculin, pròpri de totes los mamifèrs e de qualques autres animals, tant vertebrats coma invertebrats.

L'anatomia del pènis uman se distinguís de la del pènis dels autres mamifèrs per l'abséncia de baculum, un òs que servís a quilhar lo pènis abans l'acte de copulacion. Los còrs caunuts del pènis uman se gòrgan de sang per aténher l'ereccion. L'òme pòt pas retractar son pènis dins son còrs. Lo pènis uman es un pauc mai important, relativament a la massa corporala, que lo dels autres mamifèrs.

Lo pènis uman se constituís de tres colcas de teissut :

  • los dos còrs canuts (corpora cavernosa penis), e
  • lo còrs esponjós (corpus spongiosum penis) sos eles.

Lo cap distal del còrs esponjós alargat e coniform constituís lo gland del pènis (glans penis).

La talha mejana del pènis uman es d'environ 15 centimètres pendent l'ereccion totala, mas aquela talha coneis d'importantas variacions entre los òmes : pòt mesurar mens de 8 centimètres o aténher mai de 20 centimètres. La talha del pènis al repaus es tanben plan variabla (4 centimètres a 12 centimètres) e permet pas de prejutjar de la talha del pènis en ereccion.

Le cap del pènis, lo gland (pop. e vulg. la hava (en gascon), la fava endacòm mai, es la principala zona erogena dels òmes. L'acoblament se realisa per l'introduccion del pènis en ereccion dins la vagina de la femna, e en aumentant l'excitacion sexuela per dels movements fins a l'ejaculacion.

L'insercion del pènis dins l'anús dels autres es la sodomia. L'excitacion de son pròpri pènis, o del pènis dels autres, amb l'ajuda de las mans es la masturbacion. L'excitacion del pènis dels autres amb la boca es la felacion.

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Pènis.

  NODES