Occitan

Etimologia

Deverbal de cargar

Prononciacion

lengadocian, gascon /'kaɾɣo̞/, provençau /'kaʀgə/

França (Bearn) : escotar « carga »

Sillabas

car|ga

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
carga cargas
['kargo̞] ['kargo̞s]

carga femenin

  1. Çò que pèsa.
    • Se donèt tròp de carga al postam, s'aclapèt
  2. Fais, çò que pòrta una persona, un animal, un bastiment, etc.
    • Lo mul es un animal de carga.
    • La carga de la nau es de cinquanta tonèls.
  3. Peses, mesura o quantitat determinada d'unas causas.
    • Una carga de blat.
  4. Despensa, còstas.
    • Las còstas demoran a sa carga.
    1. (particular) Imposicion, taxa.
      • Las cargas publicas.
  5. Magistratura, dignitat o foncion publica.
    1. (istòria) Ofici que se crompava al sobeiran.
  6. Accion de cargar qualqu’un de far quicòm: comission, òrdre que se dona a qualqu’un.
    • Ai la carga de vos dire que…
  7. (art) Caricatura, representacion exagerada, imitacion grotèsca.
    • Aquel reteach es pench en carga.
  8. (Quimia) Substància solida, non miscibla, introducha dins una mescla per li donar unas qualitats.
  9. (drech) Pròva o indici que s’auça contra un acusat.
    • Testimòni a carga: Tememònis assignats pel ministèri public o la partida civila per depausar suls fachs que pareisson èsser a la carga de l’accusat.
  10. (mecanica) Fòrça aplicada en un punt (carga puntuala), fòrça aplicada sus una surperfícia (carga continú).
  11. (militar) Ataca impetuosa d’una tropa.
    • Carga a la baïoneta.
    • Lo pas de carga.
  12. (figurat) Ataca.
    • La carga de la jornalista contra la ministra.
  13. (electricitat) Quantitat d’electricitat dins un còrs (positiu o negatiu) interpretada per una deficiéncia o un excès en electrons. Per extension, quina que siá proprietat quantica, coma la carga de color.

Traduccions

 Forma de vèrb

carga

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de cargar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de cargar

Catalan

Etimologia

De càrrega.

Prononciacion

Sillabas

car | ga (2)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
carga cargues

carga femenin

  1. carga.

Espanhòl

Etimologia

Deverbal de cargar

Prononciacion

Colómbia (Cartagena) : escotar « carga »

Prononciacion

Sillabas

car | ga (2)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
carga cargas

carga femenin

  1. carga.

Portugués

Etimologia

Deverbal de carregar

Prononciacion

Estats Units d'America : escotar « carga »

Prononciacion

  • Portugal [ˈkaɾ.ɣɐ]
  • Brasil) [ˈkaɻ.ɡa]

Sillabas

car | ga (2)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
carga cargas

carga femenin

  1. carga.
  NODES