Ginjorlièr
Lo ginjorlièr (Ziziphus ziziphus) es un arbrilhon o pichon arbre de la familha de las Rhamnaceae. Seriá originari de l'Africa del Nòrd o de Siria e viu dins divèrses païses del Bacin Mediterranèu dempuèi de temps alunhats. Foguèt introdusit mai tard en Índia e en China, onte buta dempuèi mai de 4000 ans. Es una planta caduca que pòt arribar a far mai de 10 m de naut, amb de cambas drechas en grops e una rusca fòrça cretada. Las fuèlhas, de 2 a 6 cm, son ovalas a lanceoladas amb lo bòrd finament dentat e d'una color verd clar brilhant, altèrnas e pauc pecioladas, amb tres nervaduras principalas longitudinalas, presentan doas estipulas espinosas a la basa. Las flors, qu'apareisson entre abril e mai, son pichonas, pentameras, verdencas e plaçadas en grops, inflorescéncias a las cimas, de 2 a 5 sus un pichon pecol comun a l'axilla de las fuèlhas. La fusta del ginjorlièr s'utiliza per far d'instruments de musica.
Fruch
modificar
Lo fruch es la ginjorla (var. ginjola, ginchòrra, checha, chichorla, josiba, guindola, dindola) una drupa comestibla de forma ellipsoïdala o globulosa, de color rogenca o brunenca quand es madura, en setembre, e amb un clòsc dur. Pareis a una pruna d'aspècte, mai lo gost remembra puslèu aquel de la poma.
Las ginjorlas son ricas en sucres e mucilatges e contenon una importanta quantitat de vitamina C. Son presadas per sa valor nutritiva, naturas o dessecadas. Las preparacions culinàrias de las ginjorlas son las meteissas que las que se fan amb las pomas[1] e la prunas. Es un dels fruches del regim mediterranèu tradicional, foguèt mencionat per Erodòt. La ginjorla èra lo simbòl del silenci dins la Roma antica e s'utilzava dins los temples dedicats a Metis. Dins la region d'Emília-Romanha se plantava un ginjolièr per portar fortuna. Segon Plini[2] las ginjorlas èran fòrça presadas coma laxatiu leugièr e se conservavan a l'abric de l'aire dins de caissas de fusta de fau o de telh.
A l'ora d'ara la consomacion merma fòrça dins las zonas urbanas.
Actualament dins l'airal mediterranèu las ginjorlas se manjan subretot en Liban, Egipte, Tunisia, Grècia e Itàlia.
Usatge medicinal
modificarLa ginjorla tanben s'utilitzava coma expectorant e coma remèdi contra las afeccions respiratòrias, de la gòrja, faringitis e traqueïtis. A de propietats pectoralas, emollientas e assuasissent. Las racinas del ginjorlièr s'utilitzavan contra la fèbre.
Referéncias
modificarBibliografia
modificar- (en)Rushforth, K. Trees of Britain and Europe. Collins 1999. ISBN 0-00-220013-9.
