Iridi

77 Òsmi ← iridi → platin
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Rh ↑ Ir ↓ Mt	Taula periodica
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro	iridi, Ir, 77
Tièra quimica	metals de transicion
Grop, Periòde, Blòc	9, 6, d
Aparéncia	blanc argentat
Massa atomica	192.217(3) g/mol
Configuracion electronica	[Xe] 4f14 5d7 6s2
Electrons per nivèl energetic	2, 8, 18, 32, 15, 2
Proprietats fisicas
Fasa	solid
Densitat (temperatura ambienta)	22.65 g/cm³
Densitat liquida al punt de fusion	19 g/cm³
Punt de fusion	2719 K (2446 °C, 4435 °F)
Punt d'ebullicion	4701 K (4428 °C, 8002 °F)
Calor de fusion	41.12 kJ/mol
Calor de vaporizacion	231.8 kJ/mol
Capacitat calorifica	(25 °C) 25.10 J/(mol·K)
Pression de vapor P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T/K 2713 2957 3252 3614 4069 4659
Proprietats atomicas
Estructura cristallina	cubica de fàcia centrada
Estat d'oxidacion	2, 3, 4, 6 (oxid leugièrament basic)
Electronegativitat	2.20 (Escala de Pauling)
Rai atomic	135 pm
Rai atomic calculat	180 pm
Rai covalent	137 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme	pas de donada
Resistivitat electrica	(20 °C) 47.1 nΩ·m
Conductivitat termica	(300 K) 147 W/(m·K)
Dilatacion termica	(25 °C) 6.4 µm/(m·K)
Velocitat del son	(20 °C) 4825 m/s
Modul de Young	528 GPa
Shear modulus	210 GPa
Modul de Bulk	320 GPa
Coeficient de Poisson	0.26
Duretat de Mohs	6.5
Vickers hardness	1760 MPa
Duretat de Brinell	1670 MPa
Numèro CAS	7439-88-5
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') iridi iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD 189Ir syn 13,2 d ε 0,532 189Os 190Ir syn 11,78 d ε 2,000 190Os 191Ir 37.3% Ir es estable amb 114 neutrons 192Ir syn 73,830 d β 1,460 192Pt ε 1,046 192Os 192mIr syn 241 a IT 0,155 192Ir 193Ir 62.7% Ir es estable amb 116 neutrons 194Ir syn 19,15 h β< 2,247 194Pt 195Ir syn 2,5 h β< 1,120 195Pt

L'iridi es un element quimic de simbòl Ir e de numèro atomic 77 situat dins lo grop 9 de la taula periodica dels elements. Es un metal de transicion blanc argentat, de la familha del platin, dur, fragil e pesuc. Es pas gaire abondós e se tròba naturalament dins de barrejas fachas amb de platin e d'òsmi. Es l'element mai resistent a la corrosion, çò que fa qu'es emplegat per elaborar d'aliatges que presenten una resisténcia elevada e que pòscan suportar de temperaturas nautas. Es tanben utilizat dins los contactes electrics, los aparèls que devon foncionar amb de temperaturas elevadas, e mai coma agent enduridor del platin.

Ocurréncia naturala

Un tròç de metal iridi, blanc argent, quimicament purificat, semblant a de platin natiu

De natura siderofila, es fòrça escàs, veire sovent gaireben absent de la superfícia terrèstra amb un clarke de l'òrdre de 0,001 g/t o 0,001 ppm dins la crosta terrèstra mas pas dels meteorits metallics, tipe meteorit de fèrre e la preséncia d'iridi al limit dels jaces geologics Cretacèu-Terciari es un element essencial apiejant la teoria d'un impacte meteoritic (benlèu lo del cratèr de Chicxulub) a l'origina de l'extincion del Cretacèu, e dels dinosaures.

Lo limit K-T, marcant la frontièra temporala entre las èras del secondari (periòd del Cretacèu) Cretacèu e del Terciari (periòd del Paleogèn) Terciari, foguèt identificada per un fin estrat d'argila rica en iridi. Segon nombroses scientifics, coma los americans Luis Alvarez e son paire Walter que son a l'origina de la teoria de l'extincion dels dinosaures provocada per una collision entre la Tèrra e un asteroïde gigant, aquel iridi a una origina extraterrèstra, portat per un asteroïde o una comèta qu'auriá trucat la Tèrra près de çò qu'es ara la peninsula de Yucatan, en Mexic. Segon d’autres, tal que Dewey M. McLean del Virginia Polytechnic Institute, aquel iridi ten una origina volcanica. D'efièch lo nuclèu terrèstre ne's ric, e lo Piton de la Fournaise de La Reünion per exemple ne'n relarga encara uèi.

Es recuperat comercialament coma un sosproduch de las minas de niquèl.