ésser

Veire tanben : esser, èsser

Catalan

Etimologia

Del latin ĕsse.

Prononciacion

/ˈesə/, /ˈesə/ (oriental), /ˈese/, /ˈese/ (nòrd occidental), /ˈeseɾ/, /ˈeseɾ/ (valencian)

Espanha (Manresa) : escotar « ésser »

Vèrb

ésser

1. Èsser.

Conjugason

Catalan

Infinitiu	ésser
Gerondiu	essent
Participi passat
	singular			plural
masculin	estat			estats
femenin	estada			estades
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	jo	tu	ell ella	nosaltres nosaltras	vosaltres vosaltras	ells ellas
Present	sóc	ets	és	som	sou	són
Imperfach	era	eres	era	érem	éreu	eren
Preterit	fui	fores	fou	fórem	fóreu	foren
Futur	seré	seràs	serà	serem	sereu	seran
Condicional	seria	series	seria	seríem	seríeu	serien
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	jo	tu	ell ella	nosaltres nosaltras	vosaltres vosaltras	ells ellas
Present	sigui	siguis	sigui	siguem	sigueu	siguin
Imperfach	fos	fossis	fos	fóssim	fóssiu	fóssin
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	jo	tu	ell ella	nosaltres nosaltras	vosaltres vosaltras	ells ellas
Afirmatiu	—	sigues	—	siguem	sigueu	—
Negatiu	—		—			—