barraca
Occitan
Etimologia
Manlèu al catalan, d'origina incèrta, benlèu ligat a l'ibèr barrum, «tèrragela».
Prononciacion
[bar'rako] (estandard)
[bar'rakɔ], [bar'rɛkɔ] (naut-lemosin)
França (Bearn) : escotar « barraca »
Sillabas
bar | ra | ca (3)
Nom comun
barraca femenin
- Ostal pichon e rustic generalament situat dins un luòc alunhat.
- Rotlòta (lemosin), abitacion barrutlaira dels nomades sintes (manoishs) o gitans (los barracoens / barraquins en lemosin).
Derivats
Traduccions
Referèncias
modificar- Loís Alibèrt, Dictionnaire occitan-français selon les parlers languedociens, Institut d'Estudis Occitans, 1997 (ISBN 2-85910-069-5)
- Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des pays occitans, Éditions Sud Ouest, 2007 (ISBN 978-2-87901-808-9)
- Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 1984