complementari
Occitan
Etimologia
- De complement.
Prononciacion
/kumplemenˈtaɾi/ , provencau /kũⁿplemẽⁿˈtaʀi/ França (Bearn) : escotar « complementari »
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | complementari | complementaris |
[kumplemenˈtaɾi] | [kumplemenˈtaɾis] | |
Femenin | complementària | complementàrias |
[kumplemenˈtaɾio̞] | [kumplemenˈtaɾio̞s] |
complementari
- Que servís a completar.
- (geometria) Que la soma val un angle drech.
- Angles complementaris.
- (fisica) Que la reünion forma la color blanca.
- Colors complementàrias.
Derivats
Traduccions
|
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
complementari | complementaris |
[kumplemenˈtaɾi] | [kumplemenˈtaɾis] |
complementari
- (matematicas) Complementari d’una partida X d’un ensemble Y : ensemble dels elements de Y apertenent pas a X.
- Complement.
Catalan
Etimologia
- De complement.
Prononciacion
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | complementari | complementaris |
Femenin | complementària | complementàries |
complementari
Italian
Prononciacion
/komplemenˈtari/
Forma d'adjectiu
complementari masculin o femenin
- Plural de complementare