mona

Occitan

Etimologia

De.

Prononciacion

/ˈmuno̞/, /ˈmuno̞/

Sillabas

mo|na

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
mona	monas
[ˈmuno̞]	[ˈmuno̞s]

mona femenin

1. (lengadocian), (provençau): Feme del cat de l’òrdre dels félids.
2. (lengadocian), (provençau): Sèxe femenin
3. (lengadocian): Grimaça que se fa en rufant e alongant los pòts, mostrant l'escarni o lo malcontent.
   • far la mona.
4. (gascon): Mamifèr de l'òrdre dels primats

Sinonims

Feme del cat

• cata
• gata

Grimaça

• monha
• morre

Primat

• monard
• monin

Derivats

• monar

Interjeccion

mona

1. (lengadocian), (provençau): Tèrme per sonar una cata.

Forma de vèrb

mona

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de monar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de monar.

Catalan

Etimologia

(nom1) De mamona, maimona, de l'arab. مَيْمُون (maymūn, “baboïn, mandril”)

(nom2) Del latin munda, plural de mundum (“mond”).

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « mona »

Prononciacion

Balearic, Central /ˈmonə/, /ˈmonə/, Valencian /ˈmona/, /ˈmona/

Sillabas

mo|na

Nom comun 1

Declinason
Singular	Plural
mona	mones

mona femenin

1. monin ^(oc)

Nom comun 2

Declinason
Singular	Plural
mona	mones

mona femenin

1. Còca de pascas floridas

Espanhòl

Etimologia

De mono

Prononciacion

/ˈmona/, /ˈmona/

Sillabas

mo|na

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
mona	monas

mona femenin

1. monin ^(oc) feme
2. Embriac

Forma d'adjectiu

Declinason
Singular	Plural
mona	monas

mona

1. Femenin singular de mono

Italian

Etimologia

De

Prononciacion

/ˈmona/, /ˈmona/

Sillabas

mo|na

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
mona	mone

mona femenin

1. monin ^(oc) feme
2. Séxe femenin, mona ^(oc)
3. Nèci

Portugués

Etimologia

De

Prononciacion

Portugal /ˈmonɐ/, /ˈmonɐ/; Brasil /ˈmõnɐ/, /ˈmõnɐ/, /ˈmonə/, /ˈmonə/

Sillabas

mo|na

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
mona	monas

mona femenin

1. monin ^(oc) feme
2. embriac
3. Cap, cara
4. Omosexual mascle