ordinator
Occitan
Etimologia
- Manlèu del latin ordinator « aquel que plaça en òrdre » pel francés ordinateur
Prononciacion
/uɾðinaˈtu/ , provençau /uʀdinaˈtu/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
ordinator | ordinators |
[uɾðinaˈtu] | [uɾðinaˈtus] |
ordinator masculin
- (informatica) Aparelh electronic capable, en aplicant d'instruccions predefinidas (programe), de realizar de tractaments automatizats de donadas e d’interagir amb lo mitan amb de periferics (ecran, clavièr…).
- Persona plaça en òrdre, que realiza d'ordinacions (equivalent femenin ordinatritz / ordinairitz)
Variantas dialectalas
Traduccions
|