Artìculu in LSC

Transessualidade est unu faeddu impitadu pro sas persones chi tenent un'espressione o identidade de gènere chi diferit dae su sessu in ue sunt nàschidos. Su tèrmine podet inclùdere, ma non est limitadu a: transessuales, cross-dressers e àteras persones chi vàriant de gènere.

Disforia de gènere
Example alt text
Sìmbulu de s'orgòlliu trans
Ispetzialidade
Psichiatria[1][2][3]; Endocrinologia; Silurgia
Classificatzione e risursas esternas
ICD-10 F64.0 [1]
Caraterìsticas S'identidade de gènere de s'indivìduu non si currespondet a su sessu assignadu pro naschimentu (biològicu)
Tratamentu Psicoterapia; terapia ormonale suplida, silurgia e assignatzione torra de gènere
Sinònimos e Variantes
Transessualidade, trans
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica

Is persones transessuales tenent unu sensu de distonia e disforia cara a su sessu de nàschida chi si podet isvilupare in sos primos annos de vida, durante s'adolescièntzia o, prus in manera rara, in edade majore.

Istoricamente, sos intentos de cura psichiàtrica de custu istadu s'ant rivelados unu fallimentu e ant causadu unu nùmeru a beru elevadu de suitzidas intre sas persones transessuales. Sceti a inghìriu a su 1960 s'at incumentzadu a pensare chi su solu "sanamentu" de sa persone transessuale si podet a otènnere adeguende su corpus a sa psiche e non a s'imbesse.

Su movimentu transessuale mundiale refudat s'incuadramentu psichiàtricu de sa cunditzione pròpia e fintzas su contributu genèticu a custa cunditzione paret limitadu meda[4].

Riferimentos

modìfica
  1. (IT) Marta Musso, La transessualità (finalmente) non è più una malattia mentale, in wired.it. URL consultadu su 26 santugaine 2021.
  2. (IT) George R. Brown, Disforia di genere, in msdmanuals.com. URL consultadu su 26 santugaine 2021.
  3. S'iscuncordàntzia de gènere est istada bogada dae s'OMS dae is patologias mentales e insertada in su capìtulu nou de is cunditziones de salude mentale. De sese sa cunditzione de non cunformidade de gènere no est de cunsiderare una maladia, prusaprestu una variante de s'identidade e de s'espressione de su gènere.
  4. Tuck C Ngun, Negar Ghahramani e Francisco J. Sánchez, The Genetics of Sex Differences in Brain and Behavior, in Frontiers in neuroendocrinology, vol. 32, nº 2, 2011-4, pp. 227–246, DOI:10.1016/j.yfrne.2010.10.001. URL consultadu su 10 nadale 2023.

Artìculos in ligòngiu

modìfica

Àteros progetos

modìfica
  NODES