Buscica de su fele
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Sa buscica de su fele (dae su latinu viscica fellea), o coletzisti (dae su gregu χωλή, "fele", e κύστις, "buscica") est unu òrganu tuvu minore chi fàghet parte de s'aparatu digerente chi tenet sa funtzione de imagasinare su fele prodùida dae su figadu pro dd'emìtire a pustis in su primu intestinu durante sa digestione. In is èsseres umanos tenet una forma a pira e s'agatat acotzada a sa superfìtzie inferiore de su figadu, cun totu ca s'istrutura e sa posidura sua podent variare in modu significativu intre is ispètzies animales.
Sa buscica de su fele retzit e imagasinat su fele chi acudit de su figadu pro mèdiu de su dutu epàticu comunu; a pustis, cuntrende·si in ocasione de is pastos, emitet su fele pro mèdiu de su dutu biliare comunu in su duodenu, in ue partètzipat a sa digestione de is grassos.
In sa buscica de su fele, a bortas, si podent formare càrculos biliares pro sa pretzipitazione de sustàntzias pagu idrosolùbiles, pro s'in prus colesterolu o bilirubina (unu produtu de su metabolismu de s'emoglobina). Custa cunditzione patològica (colelitìasi) podet èssere càusa de unu dolore significativu, in piessignu in sa regione superiore destra (ipocòndriu) de s'abdòmene, e pro èssere risòlvida recheret fatu·fatu un'interventu chirùrgicu chi previdet sa bogadura de sa buscica de su fele intrea, una protzedura narada coletzistectomia chi est in gènere tollerada bene, mancari potzat portare a sa sìndrome post-coletzistectomia. Sa coletzistite, overas s'inflammazione de sa buscica de su fele, si presentat in cunsighèntzia de una iscera manna de càusas, intre is cales s'impatu de is càrculos in is bias biliares, infetziones e maladias autoimmunes.
Àteros progetos
modìfica| Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Buscica de su fele |