Saarland

Artìculu in LSC

Su Saarland (in latinu: Saravia; traduidu literalmente: Terra de sa Saar) est unu de is 16 istados federados de Germània. Tenet istèrrida de 2 568,70 km² e 990 718 bividores, chi nde faghent su prus minore e prus pagu populadu Land de totu sa federatzione. Sa capitale est Saarbrücken.

Bandera

Posidura in Germània

S'istadu federadu làcanat cun sa Frantza (Grand Est) in su sud, su Lussemburgu in s'ovest e sa Renània-Palatinadu in su norte e in s'estu.

Pigat su nùmene de su riu Saar, chi est un'afluente de sa Mosella e rugrat de s'istadu de sud a nord-ovest. Sa prus parte de sos bividores bivet in unu cunglomeradu de tzitades a curtzu de sa làcana frantzesa, a rodeu sa capitale, Saarbrücken.

Su Land tenet sa voluntade de si cunvèrtere bilìngue frantzesu-tedescu de su 2043 e sa prima limba istràngia imparada in iscola est su frantzesu. Su territòriu de su protetoradu anglo-frantzesu de sa Saar fiat istituidu in su 1920 in acòrdiu cun cantu istabilidu dae su Tratadu de Versailles. Cumprendiat partes de sa provìntzia prussiana de sa Renania e de su Palatinadu Renanu. S'àrea fiat posta dae sa Sotziedade de is Natziones in suta de cuntrollu anglo-frantzesu pro 15 annos. A pustis de custu perìodu at tentu logu unu plebiscitu pro s'autodeterminatzione de sa Saar, 13 ghennàrgiu 1935: su 90,7% de sos votantes aiat espressadu sa voluntade de s'unire a sa Germània. Sos Nazistas ant dadu sa regione nùmene de Westmark.

A pustis de sa segunda gherra mundiale su Saarland aiat torradu a rùere in suta de protetoradu frantzesu. Frantza e Germània aiant detzìdidu in su 1954 de istituire unu Saarland indipendente, ma custu progetu fiat rebusadu cun unu referendum. In consultatziones noas franco-tedescas si fiat arribados a unu acòrdiu nou, segundu su cale a su Saarland diat èssere istadu permìtidu de si torrare a unire a sa Germània (Tratadu de Lussemburgu, 27 santugaine 1956). Su 1 de ghennàrgiu 1957 su Saarland fiat torradu a sa Germània.

Sas printzipales fontes de rèditu de su Saarland sunt su fraigu de automòbiles, sa siderurgia, sa fàbricu de tzeràmica e sa produtzione de programmas pro carculadores eletrònicos. In passadu su Land teniat un'importante setore mineràriu.